Doncs últimament els voltants de casa són plens d'eriçons, que trobem sobretot quan fem el passeig del vespre. I vet aquí, les diferents reaccions que un gos té davant d'un d'aquests animalons:
Jo (Nervi): Mantinc les distàncies (em fa por). Negrito: Molt a prop d'ell, olorant-lo i observant-lo. Donald: A poques passes, i lladrant com un desesperat. Pixie: Ai, la Pixie!!! La bogeta Pixie!! No se li acut res més que agafar-lo amb la boca i jugar-hi com si fos una pilota. I el pobre eriçó es converteix en una pilota punxaguda, però a la Pixie no li importa i el llença enlaire i el torna a recollir.
I pel bé de l'eriçó, i per la meva tranquilitat, acabem el passeig tots lligats, tots mirant enrere, on hem deixat aquest animaló tan curiós.
Us penjo uns quants videos, dels diferents treballs que estan fent els gossos de casa (no sé perquè la mestressa no grava la meva feina, com si criar panxa i jeure tot el dia no costés prou, jajaja!!)
La Pixie s'està iniciant en l'eslàlom. En el primer video veureu com treballa passant entre els pals separats, i en el segon la mestressa ja els ha juntat una miqueta perquè la Pixie hagi de fer el gest de moure el cos per passar-los. Ho fa prou bé per ser el primer dia.
En Donald està aprenent a fer-se el "mort". El video no es veu massa bé, perquè s'estava ponent el sol i la llum és dolenta. En Donald comença fent un "demana", que és l'exercici que havien practicat ahir. Ho fa perquè veu el clicker a la mà de la mestressa, i sap que toca treballar i comença fent la última cosa que havien fet ahir. Però, mica en mica, es deixa dur per les indicacions de les mans de la mestressa, i acaba fent un "mort" bastant xulo per ser el primer dia que el practica.
Amb en Negrito la mestressa continua treballant el "toca". Ara ja ha retirat el target, i utilitza una mini-zona molt rudimentària que s'ha inventat (però que serveix per practicar). Avui, apart de la mini-zona, hi ha introduït un mini-eslàlom de quatre pals, per assajar l'entrada i que en Negrito el continuï sense necessitat que la mestressa el segueixi al costat. Amb quatre pals ho ha pillat força, a veure quan n'hi afegeixin més!!
Estem esmicolant l'exercici de tocar les zones en petites passes. Esperem que, un cop fet tot el procès l'aprenentatge sigui prou consistent com per fer-lo dins la pista enmig d'una cursa.
Fins ara el “toca” era el simple moviment de tocar l'objecte diana. En Negrito ho feia en un moviment ràpid, clicàvem quan tocava i immediatament se li donava el premi. Avui l'exercici consistia en aconseguir que en Negrito mantingués el “toca” fins que se li donés una senyal d'alliberament, i per això hem retardat el so del clicker.
No ens hem fixat en la posició en què el feia, ni si el tocava amb les dues potes o amb en una, o ho feia dret o estirat. Crec que això ho haurem de concretar practicant en una zona perquè no estic segura de quina és la posició més còmoda per a fer un “toca” mantingut baixant de la zona per a després continuar la pista. El més important d'avui, i crec que ho hem aconseguit, era que en Negrito toqués l'objecte diana i no deixés de fer-ho fins que se li digués. I ho hem aconseguit.
Aquest cop li hem posat més difícil a la Pixie. Hem amagat una de les seves joguines sota un test. N'hi ha tres repartits per la terrassa.
Primer veureu que insisteix en el primer dels testos. I és perquè abans li haviem amagat el seu premi allí, però l'havia trobat tan ràpid que el video no té massa interés. Així doncs, quan torna a començar la recerca el primer que fa és assegurar-se que la seva joguina no continua allí mateix on l'havia trobat feia una estona.
A mitja recerca ella torna amb un dels seus nusos, que havia quedat descuidat en un racó de la terrassa, però aquesta no era la joguina que voliem que trobés. La Pixie no té cap problema en continuar la recerca quan se li indica que encara no ha acabat el joc.
L'objectiu d'aquest exercici és aconseguir que en Negrito travessi un tauló de fusta sense haver-lo d'acompanyar fins el final, és a dir, que la mestressa li pugui donar l'ordre i ella quedar-se darrera. Aquest exercici serà molt útil per després dur-lo a les zones de contacte de la pista d'agility.
Primer de tot hem d'ensenyar-li a en Negrito a tocar un target (objecte diana). Per això agafem una tapa de plàstic, la deixem a terra i premiem en Negrito quan el trepitja. Quan veiem que ha relacionat aquesta acció amb el premi, introduïm l'ordre “toca”.
Després, tot acompanyant-lo, ensenyem a en Negrito a passar per sobre el tauló. Quan ja ha assumit els dos moviments (tocar un target i passar per sobre un tauló), juntem els dos exercicis en un per aconseguir el nostre objectiu. Li diem “passa” i “toca”, quedant-nos darrera.
Com podeu veure, s'ha aconseguit el resultat amb molt poques repeticions. Ara cal pulir coses, com per exemple la mala entrega del premi que fa la mestressa. En Negrito no hauria de girar-se i recular per recollir el premi, sinó que la mestressa li hauria de tirar per davant del target perquè en Negrito continuï en la mateixa posició i pugui, en un exercici posterior, continuar la pista.
El so del video és l'original. Podreu comprovar que no es fa cap mena de correcció, ni verbal ni física, a en Negrito. I és que és així com li han ensenyat a la mestressa que s'ha d'educar als gossos. Per sort, ha coincidit amb moltes persones que li han ensenyat que ensinistrar de forma positiva és molt més gratificant, tant per les persones com pels gossos, i tenir sort d'anar a petar a l'Agility Club Girona on va conèixer el métode clicker i la seva aplicació a l'agility.
Encara queda aquella persona que pressiona al seu gos o fins i tot el castiga. Però d'aquesta manera els resultats obtinguts mai seran tan consistents com els aprenentatges obtinguts de forma positiva i gratificant. Perquè,encara que no ho volgueu creure, el gos és una animal que no treballa mai per res, sempre ho fa amb l'objectiu d'aconseguir alguna cosa positiva: sigui menjar, una carícia, una paraula amable o una estona de joc.
Treballant així l'agility és diversió: diversió compartida per l'amo i el gos. I els amos que disfrutem d'aquesta manera de treballar també disfrutem compartint el nostre temps: xerrant i aprenent junts.
La Pixie és una gosseta treballadora i molt activa. Necessita que se l'estimuli per fer-li fer coses noves, i disfruta molt fent-les i mostra una predisposició increïble.
Avui la mestressa se l'ha endut a la Pineda de Sant Gregori. Allí ha estat posant a prova el seu nas, tot amagant un nus de roba entre l'herba i donant-li l'ordre de "busca" a la Pixie. És curiós com, de vegades, la Pixie passa prop del nus i no el veu, perquè ella està treballant amb el nas i es guia pel trencament d'olors per a trobar la seva joguina. El trencament d'olor de l'herba que ha estat trepitjada a l'hora d'amagar la joguina és que el li dóna la pista a la Pixie d'on es troba.
Aquest cap de setmana la mestressa i en Marc han marxat altra cop a Vallgorguina, amb en Donald i en Negrito. Aquest cop han anat a un seminari d'iniciació al clicker, impartit per Pere Saavedra.
El seminari els ha interessat molt, sobretot a en Marc, que quasi no havia fet servir aquesta eina d'ensinistrament. A la mestressa li agraden alguns matissos que la Pere Saavedra fa sobre aquesta eina, adaptant-la a la seva forma particular d'ensinistrar i veure els gossos. Una manera de veure no tant rígida com els "clicker trainers" purs, però que dóna uns excel.lents resultats, potser fins i tot més ràpids i consistents.
A la mestressa li agrada la feina que fa Pere Saavedra i la seva manera de fer-ho. Llàstima, diu, que sigui molt racista en el món dels gossos i està aferrada a dues races (border collie i shetland), gossos amb unes característiques i forma de treballar que no es poden generalitzar a altres tipus de gos. Això sí, en el seminari ha hagut de treballar amb tot tipus de gossos, des dels nostres mestissos, fins a un minúscul rater mallorquí de dos mesos.
Resulta que la mestressa fa temps que té cert remordiment: ella ens ensinistra a nosaltres amb mètode positiu, però veu com a l'escola dels nens es continua utilitzant el càstig o les "amenaces" com a elements educatius. I és clar, a ella li remou la consciencia. Fins i tot va arribar a parlar amb una professora l'any passat, per demanar-li que enviés bones noticies a casa, per ella poder motivar els nens, felicitant-los i premiant-los pels esforços que ella no veia. Però, ai! Només en va rebre una d'aquestes notes, just dos dies després de la reunió. Després, l'acord amb la professora es va fondre. Educativament parlant, rebiem més bon tracte els gossos que els nens de casa.
Doncs resulta que en la reunió del nou institut d'en Pau es va presentar l'element comunicador pares-educadors: l'Agenda!. I van explicar que, apart de les amonestacions, aquest element també seria portador de bones notícies, perquè volien que els pares també compartíssin amb els seus fills les coses bones que passaven a l'institut. Biiiiiiiiingo!!!! Clic-clic-premi per l'institut!!!!
A veure si aquesta manera de fer ensenya als nens a ser més tolerants i dialogants, a tenir en compte tot a l'hora de jutjar una persona. Tots plegats som la suma dels nostres errors i acerts, però de vegades sembla que la gent només recorda els teus últims errors quan és hora de jutjar-te o perdre't de vista.
Així que "clic-clic-premi" als que utililitzeu el mètode positiu, no només amb els vostres gossos, sinó amb tota la gent que us envolta.
Ahir diumenge va celebrar-se la primera edició de FESTIGUAU a Santa Cristina d'Aro. Tota una festa dedicada al gos, que va tenir una gran acollida. La mestressa hi va anar amb els nens, en Donald i en Negrito, per participar-hi amb el Club d'Agility Girona.
Feia calor, moltíssima calor! La plaça on es celebrava l'esdeveniment no tenia quasi ombra i la gent s'amuntegava sota els arbres que hi havia en un dels laterals. Hi havia moltíssima gent. De fet, van haver de tancar les inscripcions del Concurs de Gossos quan ja n'hi havia 80 d'inscrits i ja no quedaven més lots de regal per als participants.
La mestressa va haver-se d'empassar la vergonya i es va estrenar com a speaker, presentant tots els actes que es van celebrar durant tot el matí. Però ella contenta, per moltes raons, principalment perquè va poder juntar dues de les seves passions: l'agility i la protecció dels gossos.
Tots els membres del club van disfrutar molt fent l'exhibició d'agility, els gossos estaven molt centrats i tranquils i d'aquesta manera les pistes només poden sortir bé. Després, alguns dels visitants de FESTIGUAU van poder entrar a la pista i provar de fer algún salt i un tub amb els seus gossos. Alguns entraven dient que el seu gos era tossut i segur que no ho faria, i després sortien amb una cara de satisfacció!!
Van estar acompanyats per l'associació protectora Galgos112, que va muntar un estand informatiu i pel refugi del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de La Selva. Entre tots van portar un munt de gossos (alguns ja feliçment adoptats i altres en adopció) i van presentar-los a la gent per a conscienciar-la de la necessitat de pensar en l'adopció quan es vol tenir un gos.
La llàstima va ser que no va haver temps per fer tot el què estava previst, ja que van venir els de Televisió Espanyola a gravar un programa i a partir d'aquell moment van marcar el ritme dels actes segons les necessitats del seu reportatge. És aquest:
Per veure moltes fotos d'aquest esdeveniment, podeu entrar al web del Club Agility Girona.
"Y de repente [el toro] miró hacia mí. Con la inocencia de todos los animales reflejada en los ojos, pero también con una imploración. Era la querella contra la injusticia inexplicable, la súplica frente a la innecesaria crueldad". A. Gala
Comença la veda. Serà ella una de les víctimes?
No és un regal, és un company
Carta del cap Indi Noah Sealth (1854)
(Fragment) En resposta a la proposta del President Franklin Pierce per a crear una reserva india i acabar amb els enfrontaments amb els blancs. El tractat suposava el desallotjament dels nadius indis.
El vent, que va donar als nostres avis el primer buf de vida, també rep els seus últims suspirs. Si venem les nostres terres vostès han de conservar-les com a cosa sagrada, com un lloc on fins i tot l'home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors dels prats. Si decidim acceptar, poso una condició: l'home blanc ha de tractar als animals d'aquesta terra com si fossin els seus germans. Sóc un salvatge i no comprenc cap altra forma de vida.
Cites per reflexionar
"L'home pot mesurar el valor de la seva ànima en la mirada agraïda que li dirigeixi un animal al quan hagi ajudat”- Plató.
"Aquí reposen les restes d'una criatura que va ser bella sense vanitat, forta sense insolència, valenta sense ferocitat, i va tenir totes les virtuts de l'home sense cap dels seus defectes" Lord Byron (Epitafi al seu gos)
"Si reculls un gos famolenc i el fas pròsper, no et mossegarà; aquesta és la principal diferència entre un gos i un home." Mark Twain
"Compadeix a aquells que afegeixen casa darrera casa, ajunten camp rera camp fins que tot els pertany i són els únics habitants de la terra" Isaies
"La pregunta no és si pot raonar ni si pot parlar, sinó si pot patir." Jeremmy Bentham
"Podré fer trampes i tancar els ulls, però sempre hi haurà, a qualsevol lloc, un gos perdut que m'impedirà ser feliç" Jean Anouilh
Fragment de "MARFIL" de Vázquez-Figueroa
"Abrió los ojos, fijó la vista en el enorme elefante que ascendía lentamente por la verde colina; reparó en sus largos colmillos, en su amplia frente y su porte majestuoso, agitó la cabeza con el último gesto que se sintió con fuerzas de realizar y musitó imperceptiblemente: - qué absurda esperanza la mía: ... cazar a Dios"
Extret de "Exinct and vanishing animals"
"Quan l'home continua la seva destrucció de la natura el què fa és serrar la branca on ell mateix es troba, doncs la protecció racional de la natura és, alhora, la protecció de la humanitat"
Transcribint les paraules d'en Nervi hi sóc jo, la Montse, arreplegadora d'animals desemparats, que no creu en les causes perdudes, sempre que existeixi gent que intenti véncer-les. Aquest blog m'està ajudant a transmetre allò que sento i penso en relació a la nostra convivència amb altres ésser vius, i sobretot, m'està servint per conèixer que hi ha molta altra gent com jo.
